Molí de l´Énova
El molí de l’Énova (conegut popularment també com el Molí Arrosser, el molí de Vila o dels Viles, o molí de Fusta) es localitza sobre el caixer de la séquia de l’Énova. Deu datar de l’edat mitjana, encara que en tenim escasses referències documentals. Sí que sabem que en el segle XVIII era ja molí arrosser i pertanyia en propietat a les monges franciscanes del monestir de Santa Elisabet de la ciutat de València.  L’any 1822 l’amo s’anomenava Josep Montagut. Constava el casal molinar d’una mola de moldre blat i una altra de blanquejar arròs, que treballaven alternativament. La contribució que se li aplicava al propietari, això no obstant, era quasi de 130 rals, quasi el doble que la corresponent al molinet de la Trabuquera (70 rals).  Pel 1846 era propietat de Vicent Montagut  i el 1877, de Vicent Bellver Navalon. La descripció és la següent:
 
Molino de presa, con una piedra para moler grano, que muele más de tres meses y menos de seis y otra para descascarar arroz, y máquina para blanquear y satinar el arroz. 
Pel 1891 era moliner Francesc Roca,  a qui succeí el seu gendre Francesc Richart Roca, que s’ocupava de la molta pel 1899. Encara que el propietari del casal era Lluís Ferreres Soler.  Aquest home modernitzaria i industrialitzaria les instal·lacions, l’any 1905, amb la construcció de nous edificis i un fumeral, i amb la instal·lació d’una màquina de vapor de la casa ‘La Primitiva’ de València: de tipo horizontal, con fuerza de seis caballos nominales, destinado a la elaboración de arroces, fábrica de harinas y demás productos.  El mateix corfoll de l’arròs s’aprofitava de combustible per al motor.  L’any 1921 els moliners Richart optaren a la propietat de la fàbrica. En la postguerra el molí continuava sent bàsicament arrosser i processava cada any uns 1.000 quintars mètrics d’arròs. La producció del 1951 fou de 630 Qm d’arròs blanc de primera qualitat, 81,9 Qm de mitjans (grans d’arròs trencats), 126 Qm de morret (trencalls més menuts) i 252 Qm de sèmola.  En les dècades del 1930-1950 era propietat d’Eduard Vila Richart,  encara que també hi tenien part el seu germà Víctor i el seu cosí Vicent Vila. D’ací que se’l coneguera popularment com el molí de Vila o dels Viles, sent l’única indústria del poble. Deixà de funcionar l’any 1962,  ja que el 1963 no hi hagué collita d’arròs al terme. 
 
Parts integrants
1) Cinc naus i magatzems coberts a dues aigües.
2) Espai d’oficines.
3) Fumeral industrial de rajola.
4) Canal o séquia mare que travessa per baix.

 

 

 

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31