Calvari (conjunt d’ermita i casalicis)
Els casalicis de lloses de pedra del viacrucis daten d’un primer calvari barroc, de l’any 1798, localitzat originalment sobre un camí de la serra que actualment és dit encara el carrer del Calvari.  Ja a la fi del segle XIX, i per iniciativa del carismàtic rector de Santa Maria de l’Énova, mossén Romà Quilis (1897-1900), pujaren els casalicis allà amunt els veïns o feligresos del poble, en temps de Quaresma i amb carros de bous (1886). 
 
Ho feien com a agraïment al Santíssim Crist de la Salut per haver acabat amb la terrible epidèmia de còlera morbo asiàtic del 1885.
 
El finançament de l’obra del Calvari i de la construcció de la nova ermita es feia arreplegant almoines durant els rosaris de carrers, amb cobles com ara la que diu:
 
A la puerta tenéis a la Aurora,
pidiendo limosna, si la queréis dar,
para hacerle una ermita a su hijo,
que no tiene casa ni dónde habitar.
 
S’adequà a aleshores l’actual viacrucis i s’eliminaren les restes de l’antic castell medieval o andalusí de Yénova (del qual afloren encara al solar ceràmiques medievals) per edificar-hi l’ermita del Salvador: un edifici de planta de creu grega, alçat amb obra de maçoneria i rajola; cobert segons projecte per una cúpula sobre petxines, i amb una espadanya en la façana. L’ermita estava destinada a albergar la imatge del Santíssim Crist de la Salut. I, de fet, pareix que s’acabà i que estigué alguns anys en peu, si fem cas del comentari de mossén Sucías, que visità en poble en la primeria de segle: Se edificó en 1886, diu de l’ermita. No tienen más que un altar, en donde se halla la imagen de Jesús Crucificado. 
 
Al llarg del segle XX, expulsat del poble el polèmic rector promotor i tornat el Crist a l’església (1901), l’ermita aniria ajocant-se i solsint, al caprici dels oratges, fins a època molt recent. Les pluges extraordinàries de la tardor del 1982 feren que s’assolara una part important de l’immoble religiós: part de la façana, amb l’òcul i l’espadanya que s’observen encara en fotografies de les dècades del 1950-1970, i un dels tres arcs diafragmàtics de rajola que sostenien l’edifici original.
 
Aleshores es despertà l’interés per restaurar l’edifici o, si més no, consolidar-ne les restes a fi d’evitar la seua desaparició. Tanmateix, la reparació del camí s’ajornaria fins l’any 2000 i la reconstrucció d’alguns arcs no arribà fins al 2005, gràcies al patrocini de la Diputació provincial.
 
Solament resten en peu 6 de les 14 estacions, i en estat d’abandonament. De tota manera, el lloc té un gran encís paisatgístic, unes vistes impressionants i un excel·lent futur com a paratge recreatiu, de passeig i d’esplai, si continua la tasca restauradora.
 
Parts integrants
1) Església del 1886 en ruïnes.
2) Casalicis del 1798 (6 dels 14 originals).
3) Camí en ziga-zaga amb conjunt de xipresos.
4) Solar d’interés arqueològic (antic castellet andalusí de Yânubah).

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31