Séquia mare d’Énova, partidors i llavadors
Els partidors de pedra picada, combinació d’etnografia i arquitectura hidràulica. Gran interés, per tractar-se d’un dels regadius de tradició islàmica (mil·lenari, a més a més) millor conservats de tot el País Valencià. És una màquina que continua en funcionament després de segles i que continua produint riquesa.
L’extensió regada per la Séquia Comuna d’Énova –anomenada així perquè rega tot el pla d’Énova, la Yanubah dels àrabs– arribà al seu màxim cap al 1918. Aleshores s’avaluà la superfície regada en 21.345 fanecades, repartides pels termes de Manuel, l’Énova, Rafelguaraf, la Pobla Llarga, Sant Joanet, Senyera i Castelló de la Ribera.  A banda d’això, les aigües de la séquia movien des d’època medieval les moles de diferents molins fariners i arrossers: els de Benimeixix (molí de Senyera), Roseta (molí de les Penyetes, terme Manuel), la Volta i la Riba (poble de Manuel); Sanç, el Molinet i els Viles (terme de l’Énova), i Berfull (terme de Rafelguaraf).
 
Tota aquella aigua procedeix de l’assut de la Torre d’en Lloris (poble del terme de Xàtiva): el barratge mil·lenari –renovat en formigó l’any 1944– que desvia l’aigua del riu d’Albaida per dins la Séquia Comuna. La canal discorre per la riba dreta del riu i travessa el riuet de Barxeta –d’on també n’arreplega l’aigua, si cal– per a endinsar-se en terme de Manuel.
A Manuel es troba el partidor de la Séquia Mare, el del Terç, on la tercera part de l’aigua es desvia cap a l’esquerra per a nodrir la séquia del Terç o de la Vila, que proporciona reg a Senyera, una part del terme de Castelló (sorregada en bona mesura per la séquia d’Escalona, a partir del segle XVII) i algunes terres de Roseta (terme de Manuel).  La séquia continua per Manuel fins arribar al nucli de l’Énova, i va tirant braçals que reben aigua d’albellons.
En les ordinacions antigues del reg, es parla de 14 albellons amb dret i alguns altres anomenats albellons ‘cegos’, que només s’obrin de manera eventual, prèvia llicència de la junta de regiment del reg.  Els albellons amb dret, fixats per les ordinacions són els següents: 1) el primer de Manuel i Sant Joanet; 2) el primer de la Pobla Llarga o de Montflorit; 3) el segon de Manuel; 4) l’albelló primer de Faldeta; 5) el segon de Faldeta; 6) el tercer de Faldeta; 7) el quart de Faldeta; 8) el de Torreta; 9) el segon de la Pobla o albelló de Vistabella; 10) el segon de Torreta; 11) el del Jesuset (a Torreta); 12) el primer de l’Abat; 13) el segon de l’Abat, i 14) el de Berfull. Després d’aquest l’aigua de la Comuna arriba als partidors de Sanç (nucli antic del municipi de l’Énova i objecte ja d’aquesta fitxa patrimonial), on s’assigna una part del cabal al ‘tercerol de Berfull’ (l’aigua del qual s’ajunta amb la de l’albelló de Berfull, dins la séquia del mateix nom) i una altra part a l’estellador de Sanç (per a regar les hortes de Sanç). La resta de l’aigua de la séquia continua avant per la dreta per a traure cap als partidors de l’Énova, vora el molí de Sanç i el llavador de l’Énova. Ací s’acaba la séquia mare, ja que l’aigua es reparteix a proporció entre els regants de l’Énova (estellador de la dreta), el Tossalet o Tossalnou (estellador d’enmig) i Rafelguaraf (boquera de la dreta). Prop d’ací es localitzen dos pous a motor –obra dels anys huitanta– que ajuden a regar, si cal, en temps de secada.
Parts integrants
1) El caixer de la séquia, element distribuïdor de l’aigua de reg, en ús.
2) Els llavadors, usats tradicionalment per a llavar la roba, en desús.
Estan fets amb lloses inclinades de pedra calcària, fixades sobre la vora esquerra del caixer en trams determinats.
3) El senyal de la fila o marca de ferro en el caixer (explicació tècnica)
El disseny del traçat de certes parts de la séquia pròximes als partidors (amplada, declivi, alçat de la làmina d’aigua fins a les anomenades ‘senyal de la fila’) permetia als tècnics hidraulistes avaluar si l’any era eixut, de mitjania o plovedor, i alterar la distribució de files d’aigua entre els regants segons la major o menor abundància de cabal. Un d’aquests ‘senyals’ es trobava en els partidors de Sanç, fitant amb terme de Manuel, on s’acabaven els albellons i començava la distribució de l’aigua per boqueres i braçals. En les ordinacions de reg redactades l’any 1845, llegim:
Después de estos albañales, y a cincuenta pies del que se acaba de nombrar [el darrer albelló de Berfull], se encuentran los partidores llamados de Sanz, que son unas hendiduras o boquetes abiertos por arriba y cerrados con verjas o rejas de hierro por la parte anterior y posterior, en medio de cuyos partidores hay plantada verticalmente una barra de hierro, y en ella hecha una señal que llaman también ‘de la fila’, a medio pie del enlosado, hasta cuyo punto debe llegar el agua en los días de parada. En estos partidores se divide el agua en tres brazos, sirviendo el que se halla a la izquierda para Berfull, el de en medio para Sanz, y el tercero, que es aún común, sigue su curso para Énova, entrando por la casa y huerto del señorío de Sanz (...) y terminando en los partidores de Énova

 

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30