Creu de Terme
Des del segle XV, les ciutats i viles valencianes decoraren les entrades o eixides dels pobles als camins principals amb peirons o creus de terme monumentals, consistents en pilars coronats per un crucifix amb valor generalment escultòric i artístic.
En el cas que ens ocupa, sembla producte de la iniciativa d’algun rector del segle XIX. No es conserva documentació sobre la peça. Amb posterioritat a la Guerra Civil fou reposada la creu metàl·lica.
 
Descripció
Es tracta d’una plataforma o peanya circular escalonada, amb dos graons de carreus de pedra calcària. Descansa al damunt un pilar rectangular, amb peanya i cornisa clàssics, decorat per tres costats amb sengles baixos relleus que representen, respectivament: l’anagrama coronat del Mater Amatissima (la Verge Maria, reina dels Cels), el Xiprer (sicut Cypres in Sion) i la Palmera (sicut Palma in Gadi). Aquests dos arbres són també al·legories marianes (símbol del triomf, la victòria i la castedat de Maria Santíssima) inspirades en les lletanies lauretanes. La iconografia concorda, doncs, amb la dedicació de la parròquia de l’Énova a la Mare de Déu de Gràcia. Corona el conjunt una bola o orbe coronat per una creu neo-renaixentista de forja de ferro.
 
Parts integrants
1) Peanya esglaonada.
2) Pilar de pedra amb baixos relleus.
3) Creu de forja sobre orbe.

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30