Casa Comuna de la Séquia d´Énova
La Comuna o comunitats de regants de la Séquia d’Énova (la Sâqiyat Yânubah dels àrabs, construïda en la dècada del 1010), sobrevisqué com a institució foral independent al Decret de Nova Planta (1707), però ja no a la Revolució Liberal dels anys 1812-1840, que acabà amb els privilegis d’institucions de l’Antic Règim. La intervenció dels poders civils en la gestió de les comunitats de regants es faria efectiva a partir del 1836, en aquest cas, la de l’alcalde constitucional de Xàtiva, per ser els principals propietaris del Pla d’Énova burgesos terratinents de dita ciutat. Ja des de temps immemorial era costum que els síndics (representats dels pobles del reg o de les comunitats locals de regants) i la Junta de la Comuna es reuniren al Porxe del Consell de l’Énova dels Cristians (única població cristiana de la zona, fundada per Jaume I en el segle XIII). Aquest espai es correspon amb l’actual placeta del País Valencià. Tanmateix, en desaparéixer en el segle XIX el porxe, calgué reemplaçar-lo per una seu en forma de local de nova planta, que es conserva quasi tal qual en l’actualitat. Des de la dècada del 1830 i fins a l’actualitat, aquesta Casa de la Comuna és la seu oficial i el lloc de reunions extraordinàries per als regants de la Séquia d’Énova. Ací es conserva i custodia també l’arxiu històric de la Comuna, amb escrits dels segles XVII al XX.   Béns mobles 1) Decoració i mobiliari exempt del segle XIX. 2) Arxiu de la Séquia d’Énova, amb valuosos documents històrics dels segles XVII-XX. 3) Col·lecció de mapes i plànols del segle XIX, a emmarcar  

 

 

 

 

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31