Nucli Mediaval de Sanç

La fundació “Sanç” es remunte a primeries del segle XI (informació arqueològica d’interés en el subsòl). En la segona meitat del segle XV, fou arrasada i reconstruïda en forma de plaça quadrangular, amb un pou (desaparegut fa unes dècades) i dos portals (el de dalt, desaparegut, i el de baix, refet cap al 1600).

Presidia la plaça el castell-palau conegut com Castellnou o palau dels Ferrer, cavallers i senyors del poble, conservat. A l’exterior, es localitzaria una mesquita (església a partir del 1521), sobre el solar de la qual s’alçaria l’actual capella de Sant Josep (l’edifici actual és del segle XIX). A la banda de baix, es localitzen les runes del molí hidràulic fariner i arrosser de Sanç, un dels que formaven part, des de l’edat mitjana, del sistema de la Séquia d’Énova.

La notícia documental més antiga de l’existència d’aquest lloc amb el nom de “Sanç” és la de la construcció del molí de Sanç el 1348 pel veí de Xàtiva Bernat Sanç, fill de Berenguer, en la séquia dita ‘dels Banys’ (la mateixa dita ‘del Bany’ en un escrit del 1325), en terres de la seua alqueria.

 

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31