Lunes
5
Junio
2017
11
15
Església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia
D´art religiós barroc del segle XVIII. Elevat interés historicoartístic i simbòlic-religiós, en elements mobles (imatge gòtica de la Mare de Déu de Gràcia, imatge tardo gòtica del Crist de la Salut, creu processional tardo gòtica del segle XVI) així com de les pintures barroques de la volta de la nau, obra d’un deixeble de Palomino. Elevat interés arqueològic de les dues làpides romanes encastades en la façana i de l’estela funerària medieval conservada a la sagristia.
 Edifici reedificat entre els anys 1720 i 1753, sobre les runes d’una antiga mesquita aljama de les alqueries del Pla d’Énova/Yânubah, amb una necròpoli pròxima (segles XI-XIII) (Polo & García), transformada en església de Santa Maria de Gràcia per Jaume I, el 1248, arran de la fundació de la pobla feudal coneguda com l’Énova dels Cristians. L’edifici tardo-romànic del segle XIII, una església de conquesta, seria reemplaçat en el segle XVIII per l’actual immoble, molt més gran. La capella de la Comunió data del 1828, i el presbiteri s’eixamplà el 1949.
 
 
* Història
La rectoria de Santa Maria de l’Énova figura en els llistats de recaptació del delme de l’Arquebisbat de València dels anys 1279 i 1280, i en diferents pergamins dels anys 1295-1316, quan era rector mossén Pere Hilari, que ascendiria després al càrrec de vicari forà (mena de bisbe auxiliar) de València. En obres efectuades l’any 2000 aparegué en el subsòl de la capella dels Sants de la Pedra (antic corredor d’accés al fossar medieval) una preciosa estela sepulcral llavorada en pedra calcària de Llosar dels Francs. Es tracta d’un monòlit amb peu atalussat que suporta un cercle o disc solar, amb una creu grega inscrita. 
 
 
Marcaria segurament el punt de soterrament d’algun rector, batle o personatge important de l’època. És probable que date del segle XIII, una època encara de transició entre el romànic –es tracta d’una estela romànica– i el gòtic.
 
 
L’església medieval comptava amb un altar major presidit per la Mare de Déu de Gràcia i un altar lateral, amb la seua corresponent ara, consagrat a sant Pere apòstol. Segons la visita pastoral del 1401, a banda d’aquests altars hi havia una gran caixa de pi que contenia els llibres, induments litúrgics i objectes d’argent.  L’edifici arribà a albergar els fidels de fins a 80 o 90 famílies, que eren les residents a l’Énova dels segles XIV-XV. 
 
 
 
Elements d’interés
Arquitectura barroca i neoclàssica dels segles XVIII-XIX.
Pintures barroques de la volta de la nau (segle XVIII).
Imatge gòtica de la Mare de Déu de Gràcia (segle XIV).
Imatge tardogòtica del Crist de la Salut (segle XV?).
Imatges neobarroques de postguerra (segle XX).
Estela funerària gòtica de pedra (segle XIII o XIV).
Conjunt de campanes i batzoles (segle XX).
Conjunt de peces d’argenteria dels segles XVI-XX.
  • Portalada de la façana
  • Pinacle de coronament de la façana
  • Lapides Romanes
  • Lapides Romanes
  • Altar major
  • Pintures de la capella de la Comunió
  • Crist de la Salut
  • Mare de Déu de Gràcia

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31