Localización
L’Énova és un municipi de la comarca valenciana de la Ribera de Xúquer, situat a escassos 10,7 km de Xàtiva, que és la capital urbana i comercial més pròxima; a 14,9 km d’Alzira, cap i casal de la Ribera Alta,  i a 56 km de la ciutat de València. 
La denominació del municipi té un origen que cal explicar amb deteniment. En algun temps els romans denominaren IANVA, ‘la Porta’ aquesta contrada: potser Ianua Setabensis, ‘la Porta de Xàtiva’; En època altmedieval el topònim evolucionà a *Iánova, vocable que els geògrafs àrabs adaptaren a l’alifat com Yanubah. Amb aquesta denominació no es coneixia un lloc concret, com és ara el poble de l’Énova, sinó tot el pla. Era, doncs, un topònim d’abast territorial o subcomarcal.
 
En el ‘Llibre del Repartiment’ (1248), els escrivans transcrigueren Yéneva (i Yéneve, en genitiu) la pronúncia col·loquial del nom, si bé els primers valencians de Xàtiva ho pronunciaren Yénova > l’Énova.
Els poblats musulmanes del pla d’Énova eren dits ‘les alqueries d’Énova’ o, simplement, ‘les Énoves’.  Es feia distinció en l’edat mitjana, així mateix, entre les ‘alqueries d’Énova’ o ‘les Énoves dels moros’ (Faldeta, Sanç, Rafelguaraf, etc.) i el ‘lloc’ de l’Énova dels Cristians: l’única localitat del Pla poblada de valencians, la qual es correspon amb l’actual plaça de la Constitució de l’Énova. És com si diguérem que el nom ‘Énova’ era patrimoni comú de tots els pobles (l’Énova d’en Faldeta, l’Énova d’en Sanç, l’Énova d’en Manuel...), com la mateixa séquia, que encara s’anomena significativament ‘la comuna d’Énova’.
 
Tanmateix, des del segle XVIII ha passat a denominar exclusivament un sol nucli de població: l’elegit per Jaume I en el segle XIII per a poblar-lo de cristians.  En alguns documents del segle XVI, fins i tot, es parla de Manuel com ‘l’Énova dels Moros’, per a diferenciar-la de l’actual Énova, la dels cristians de natura Els enovers s’han relacionat molt –històricament, i actualment – amb la propera ciutat de Xàtiva, que fou la ‘segona capital’ valenciana en els segles XIII-XVII. Tanmateix, el territori de l’Énova forma part de la subcomarca de Castelló i les Énoves,  una àrea que s’integra –des del punt de vista de la geografia física– en la gran planura central valenciana o, més concretament, en la Ribera de Xúquer. D’altra banda, cal especificar que l’Énova no és un sol poble, sinó el producte de l’agrupació municipal de dos nuclis antics de població: el de Sanç i el de l’Énova pròpiament dit. De la mateixa manera, el municipi veí de Manuel.
Des del punt de vista espiritual, la parròquia de l’Énova –una de les més antigues de la diòcesi valentina– comprenia tot el Pla d’Énova en els segles XIII al XVI. Amb la constitució de la rectoria de moriscos de Manuel, l’any 1535, s’agregaren a aquesta els llocs de Sant Joanet, Faldeta i Torreta. De manera que al rector d’Énova pertocava en principi la cura d’ànimes dels ‘cristians nous’ de l’Abat, Sanç, Berfull, el Tossalet i Rafelguaraf. Tanmateix, el vicari diocesà ho trobà encara massa complicat i preveu disgregar també Rafelguaraf, que seria rectoria de moriscos autònoma, amb el Tossalet i Berfull d’annexos.  Així que, des del 1535, la parròquia de cristians de natura de l’Énova conservaria tan sols els annexos moriscos de Sanç i l’Abat. Aquest últim poble, que formava ja part del municipi de Manuel des del 1836, passaria també a dependre de la rectoria de Manuel en la reorganització parroquial de l’any 1902. 
 

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31